Llistes d’espera

Com ja vaig expressar en un blog anterior, el fet que el Parlament no hagi aprovat els pressupostos de 2016 ha estat molt negatiu, sobretot pel que fa a la millora del finançament dels serveis públics tan necessitats de recursos en aquesta època de crisi econòmica, retallades i ofec financer i fiscal que està patint el nostre país i que repercuteix directament sobre els ciutadans.

La sanitat se’n ressent i això ens preocupa, i molt, perquè incideix sobre la qualitat dels serveis i la pròpia sostenibilitat del sistema.

Conscients de la situació, i sempre pensant en els nostres pacients, des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya creiem que és possible avançar, per exemple, en l’objectiu compartit i plantejat per la Conselleria de Salut de millora de la gestió de les llistes d’espera.

És per això que hem tramès al conseller Antoni Comín -i hem fet públic- un Document de Posició en el qual formulem un conjunt de reflexions i propostes sobre les llistes d’espera amb la voluntat compromesa de contribuir positivament a la resolució del problema.

Destrossar la sanitat és carregar-se el país

Davant la filtració pública de les converses mantingudes entre el Ministre d’Interior i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, en la qual aquest bafaneja d’haver “destrossat el sistema sanitari” català, vull manifestar el següent:

Com a ciutadà, demòcrata i català manifesto el rebuig més absolut a aquesta manera de conculcar els principis bàsics d’un Estat de Dret.

Vull recordar que el nostre sistema sanitari és fruit de l’esforç i el consens de molts agents i persones i de la implicació i del treball de generacions. És un gran sistema, molt ben valorat internacionalment. Però, en l’actualitat, fruit de l’ofec financer i fiscal  que pateix el nostre país, la crisi i les retallades pressupostàries sofertes, es troba al límit de la seva sostenibilitat. Si la qualitat bàsica assistencial no s’ha vist encara afectada ha estat pel compromís dels seus professionals que hem anteposat l’atenció als nostres pacients a les nostres justes i legítimes reivindicacions retributives.

Voler “destrossar” el nostre sistema sanitari és un insult gravíssim i mostra una manca d’ètica total per part de qui el formula i el practica. És un atemptat directe contra el dret més bàsic dels ciutadans. Hom podria pensar que no és casual si el que es pretén és també destruir el país. Els professionals sanitaris són els que compten amb els índexs de confiança i reconeixement més alts per part de la ciutadania. I el nostre sistema sanitari és probablement l’instrument que més ajuda a la cohesió social del país. “Destrossar” la nostra sanitat és, per tant, carregar-se el país.

Tenim molts problemes que cal afrontar amb el màxim de consens que torno a reclamar a tots els agents implicats.

Per tant, demanem a qui correspongui que es depurin fins al final les responsabilitats sobre les persones coautores d’aquestes paraules i comportaments impropis dels càrrecs que ocupen, alhora que deplorem l’actitud dels qui, per raons tàctiques, han participat conscientment o no d’aquesta estratègia.

Prou! No hi ha miracles

Mala notícia: no tenim pressupostos. Greu, molt greu per al sistema sanitari públic. En plena crisi econòmica i amb els efectes de l’ofec financer que pateix el nostre país i la Generalitat i que està repercutint especialment sobre els serveis públics, és molt descoratjador que el Govern no pugui aplicar les mesures que s’havia proposat amb l’augment –encara que fos discret- de les partides dedicades a Salut.

De confirmar-se definitivament una pròrroga del pressupost, al Departament de Salut li corresponen 8.467 milions d’euros (un 14,3 % menys del que es destinà el 2010, abans de les retallades). Els 1.120 euros per habitant i any que es destina a la sanitat pública és inferior a la mitjana espanyola de 1.205 euros pel mateix concepte i se situa en xifres de despesa de l’any 2006. Si tenim en compte l’encariment dels processos diagnòstics i terapèutics, l’envelliment de la població amb l’augment de la demanda per a patologies cròniques i l’increment de l’IVA sanitari, es fa molt difícil d’entendre que se’n destini el mateix pressupost que fa una dècada.

Volem que aquesta observació crítica sigui coneguda per la societat i la dirigim especialment als seus representants polítics. Amb tota la modèstia, però amb igual contundència, reclamo en nom del col·lectiu mèdic que es trobi d’una vegada el mínim consens imprescindible per assegurar la sostenibilitat i el futur del nostre sistema sanitari públic amb els valors que el sustenten. Exigim retornar a acords que han fet de la nostra Sanitat –referent mundial per la seva qualitat-  l’instrument més cohesionador de la societat i, pels seus resultats, el servei que genera més confiança als ciutadans. I per això, reclamem que es deixi de banalitzar el debat sanitari i pressupostari, que no esdevingui eina tàctica de confrontació permanent i que es deixi d’infantilitzar els ciutadans amb expectatives irreals.

No podem continuar comparant-nos amb els sistemes sanitaris millors del planeta amb uns pressupostos que donen cobertura a totes les prestacions a base de no incrementar les inversions necessàries i, sobretot, de retribuir de manera indignant els seus professionals, els pitjor reconeguts de la UE.

Tot pensant en els pacients i en base al sacrifici de tots els professionals sanitaris i a la situació de probable pròrroga de pressupostos, des del CoMB pensem que algunes de les prioritats destacades també pel Conseller Comin poden ser impulsades: la millora en l’eficiència i reducció de les llistes d’espera o l’empoderament real dels professionals, especialment d’atenció primària, tot implementant de veritat l’autogestió en les organitzacions, la participació i l’aprimament d’estructures burocràtiques.

Tot i la bona voluntat dels professionals, se’ns fa difícil predir com podrem fer front a prioritats com són el reforçament dels serveis sanitaris al territori, l’abordatge prioritari de la cronicitat i la salut mental, la promoció dels professionals i l’abolició de la precarietat laboral que es concentra en metges els més joves.

Reiterem el nostre compromís per ajudar a fer possible el manteniment de l’excel·lència del nostre sistema sanitari. Però necessitem un debat sanitari de debò sobre els reptes que tenim al davant per arribar al consens que la societat també demanda. Reclamem que es facin canvis i que es destinin els recursos que els facin possible.

En marxa el 3er Congrés de la Professió mèdica. Per un nou contracte amb la societat

logo_3congres

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha decidit posar en marxa el 3er Congrés de la Professió Mèdica. Serà al novembre, a  Girona. Però, el procés participatiu ja s’ha posat en marxa; a través d’un procés sense precedents, els més de 40.000 metges de Catalunya podran llegir, analitzar i fer les seves aportacions que estimin oportú als textos que hauran elaborat els grups redactors.

Per què ara és necessari un nou Congrés? Doncs perquè necessitem redefenir un nou contracte amb la societat a la que pertanyem i servim. Una societat que planteja noves necessitats: l’augment de l’esperança de vida i de la cronicitat, pacients més informats i que volen exercir la seva autonomia, pacients que expressen les seves voluntats de manera anticipada, que manifesten com i de quina manera volen ser atesos. I tot això, en un context de crisi i de limitacions pressupostàries, de la constatació que el model d’organitzacions assistencials necessiten també trasformar-se per adaptar-se a aquestes necessitats i que precisen comptar de lideratges forts i d’una participació més activa dels clínics en la seva gestió. El desplegament imprescindible de les teconologies diagnòstiques i terapèutiques, però també especialment de les TIC, les xarxes, etc.. també ens obliguen a redefinir com els valors del professionalisme s’hi adapten i es fan més presents i s’incorporen de nous. I haurem de revisar com adeqüem la formació d’aquest metge i garantim la seva competència. I, finalment, haurem de revisar com tots aquests canvis ens obliguen també a modificar i/o actualitzar les nostres normes ètico-deontològiques.

Ens hem posat deures, ineludibles en una professió com la nostra en la que societat hi confia com ningú. El nostre, serà un debat transparent i honest i el seu resultat ens legitimarà des del nostre costat de la balança no només per exercir l’autoregulació, sinó per poder exigir a l societat i als seus representants els canvis imprescindibles.

Us animo, doncs, a participar activament. I fer-ho amb el convenciment que només és possible millorar des de l’autoafirmació basada en la millora i l’autoexigència col·lectiva prèvies.

Dr. Jaume Padrós Selma

 

Tornem-hi

“Els principal objectiu és recuperar el pressupost perdut aquests darrers anys i assegurar la sostenibilitat i viabilitat del sistema sanitari. Cal prioritzar recuperar inversions i que els professionals recuperin també el seu nivell retributiu”. Amb aquest missatge es pot resumir la demanda que vaig traslladar al nou Conseller de Salut, Antoni Comín, juntament amb els altres col·legis de metges catalans en l’entrevista que vàrem mantenir. Missatge que he anat repetint arreu. No discuteixo els pactes que han possibilitat el nou govern de Catalunya ni la legitimitat que correspon al Parlament. Però, això no obsta perquè des d’aquí subratlli la allò que per als professionals i la majoria d’agents del sector sanitari confluïm en reclamar. No es pot posar més pressió al sistema si no hi ha més recursos. I ho manifesto amb tota la humilitat però al mateix temps amb l’autoritat emanada de la confiança que els ciutadans dipositen en nosaltres i per la convicció que si no hagués estat pel compromís ètic  d’aquests professionals, el sistema ja hauria entrat en fallida. També vaig manifestar la necessitat d’impulsar canvis en el models de les organitzacions per fer-les més flexibles i adaptables a les necessitats de les persones i el territori, i on es faci real la participació dels professionals en la gestió i el govern dels centres, tot aprimant i simplificant burocràcia i estructures, a banda de demanar-li valentia per tirar endavant projectes que apuntin lideratge del sistema com el VISC+.

comc-conseller

El Conseller es va mostrar molt receptiu a aquestes demandes i ens vam autoconvocar per continuar-ne parlant. El Conseller Comin no és metge ni clínic, ni tan sols ha estat gestor del sistema. Però, cal esperar de la seva sensibilitat i intel·lgència per armar un bon equip que lideri els canvis necessaris i permeti fer no només el debat pendent sobre el futur de la nostra sanitat, sinó que afavoreixi les bases del consens polític i social per encarar-lo amb optimisme. Nosaltres continuarem treballant per fer-lo possible.

D’altra banda, fa unes setmanes vam fer públic, en defensa de la qualitat del sistema privat i assegurador,  els resultats de l’enquesta sobre la valoració que els metges fem de les diferents entitats d’assegurança lliure. El valor afegit d’aquest sistema pel que opten 2 milions de persones (20 % a Catalunya, 25 % a la ciutat de Barcelona), que hi treballen més de 6.000 metges a la nostra demarcació és la llibertat d’elecció. La llibertat d’elecció de metge. Però el sector té greus amenaces, una guerra de preus de pòlisses a la baixa, hiperconcentració en algunes companyies, el monopoli de llits privats per part d’un sol propietari, la manca d’unes regles clares de funcionament al sector i un desconcert i desinformació dels ciutadans que estan veient malmesa i instrumentalitzada la seva llibertat. Per tot això, hem impulsat tota una sèrie de mesures, de les que vull destacar accions per solidificar l’aliança entre els pacients i els seus metges, a través de la creació d’una Oficina d’Informació als ciutadans i material per lliurar de les consultes. A banda d’altres accions per millorar la qualitat de les consultes i dels actes mèdics. I, finalment, reclamant a la Conselleria de Salut que instrumenti mesures per donar major garanties als ciutadans i als metges.

Incerteses de tardor

Són moltes les coses que han succeït aquests darrers mesos en l’àmbit professional i sanitari. L’estiu no ha estat precisament tranquil, preàmbul d’una tardor electoral. Primer, amb les eleccions al Parlament de Catalunya, que han determinat uns resultats que enshan de permetre decidir lliurement el nostre futur polític. I amb l’horitzó de les eleccions al Parlament espanyol, a les quals s’hi arriba en un escenari que supera el bipartidisme existent. En el moment d’escriure aquestes línies, encara no sabem quin serà l’acord d’investidura per formar un nou govern a Catalunya ni quin panorama en l’àmbit estatal tindrem per Nadal.

No deixaré d’insistir en els problemes que té el nostre sistema sanitari públic, especialment de finançament i de la tresoreria tan maltractada en l’actualitat; ja m’hi he referit manta vegades. Però sí que vull reclamar des d’aquestes línies als poders polítics la necessitat de no demorar més les accions encaminades a dotar la nostra sanitat de la capacitat suficient per donar resposta als reptes assistencials i de futur que tenim plantejats. Hi ha moltes propostes concretes, de caire professional, que hem formulat i que han de permetre aquests objectius. Ho hem fet aquests darrers mesos sobre el treball en equip i la participació dels metges en la gestió en els òrgans de govern a l’Institut Català de la Salut i, ara —properament ho plantejarem— en els centres del sector concertat. Sempre en defensa del sistema públic de salut com a eina fonamental de l’estatdel benestar al nostre país.

Si la incertesa de futur en el sector sanitari públic és evident, el sector de medicina privada i d’assegurances sanitàries, en el qual treballen més de 6.000 companys, tampoc s’escapa de les seves incògnites de futur (mercat assegurador molt competitiu en preu, risc de monopolis, indefinició del marc contractual amb els metges…).

Sota el precepte de mantenir i millorar la qualitat del servei als nostres pacients, són ja moltes veus dins de la nostra professió que expliciten la necessitat de repensar el rol que els metges haurem de desenvolupar dins d’aquest sistema sanitari, per al qual reclamem canvis organitzatius profunds per fer més efectiu el nostre lideratge i la nostra participació i per aconseguir més eficiència i proximitat a les necessitats de les persones que atenem. Els canvis socials, demogràfics, culturals, molts dels quals conseqüència del mateix èxit de la nostra sanitat, ens obliguen a fer una actualització del que vol dir al segle xxi ser metge amb els nous valors del professionalisme mèdic que haurem d’incorporar definitivament: flexibilitat, treball en equip, ús de les tecnologies, capacitat de gestió i lideratge.

Tots aquests problemes són a l’agenda i el seu abordatge constitueix la prioritat d’actuació de la Junta de Govern del COMB de les properes setmanes.

A les portes de vacances

Estem a l’estiu. Temps de vacances per a la majoria. Completes, fraccionades, aplaçades… temps propici per al descans, l’oci, però també de retrobament amb allò que el dia a dia sovint ens allunya. D’aquestes darreres setmanes voldria esmentar-vos tres fets destacables des del punt de vista sanitari i professional.

Un, és la signatura el proppassat 5 de juny de l’Acord amb el Departament de Salut, Catsalut i ICS amb el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per crear una Comissió de treball constituïda majoritàriament per metges i metgesses de l’ICS per fer aplicables mesures de participació real dels professionals sanitaris a partir del document del COMB “Propostes de millora i canvi per a l’Institut Català de la Salut, COMB” (març 2015). Aquesta Comissió finarà els seus treballs i propostes abans d’acabar aquest mes de juliol.

El segon, és el debat monogràfic sobre salut celebrat el 17-18 de juny al Parlament de Catalunya. Debat que va ser seguit amb molt interès per la gran quantitat de temes que es van tractar. Hem de lamentar, però, que la salut i més concretament, el sistema sanitari, continuen utilitzant-se irresponsablement com a arma llancívola entre formacions polítiques sense que s’hagi pogut trobar un marc de consens general, com manta vegades hem reclamat des de la nostra professió. Amb tot, cal destacar la importància de les resolucions que es varen aprovar.

Una tercera notícia ha estat el dissortat cas del nen d’Olot que va morir per diftèria, després de més de 32 anys d’absència d’aquesta malaltia al nostre país. Lamentable per molts motius. Probablement la irresponsable banalització d’alguns i els moviments ideològics antivacunes han possibilitat que alguns pares s’abstinguin d’aplicar als seus fills una mesura preventiva eficaç i d’evidència contrastada.  Això ens va obligar a la Junta de Govern del COMB a iniciar dos accions. Una, la de recordar a tots els facultatius quina era i és l’actuació correcta d’acord amb la clínica i el Codi de Deontologia “Document de posició del COMB en relació al cas de diftèria a Catalunya, COMB” (5 de juny de 2015)” I l’altra, a endegar una campanya “Vacunar és protegir, COMB” (juliol 2015), ) pròpia de difusió dirigida a tota la societat per destacar la importància de les vacunacions sistemàtiques no només com acció en favor de la pròpia salut i la dels fills, sinó com a acte de responsabilitat i també de solidaritat cap els que no poden –per raons mèdiques- ser vacunats.

Dr. Jaume Padrós

President

Els metges, pel futur de la sanitat

Segons dades de la darrera enquesta de Percepció Social de la ciència, els metges són els professionals més ben valorats i reconeguts per la societat. Altres enquestes, com la del CIS, també apunten en aquesta direcció. Però hi ha una dada més a apuntar: tots els estudis també subratllen que el nivell de valoració ha augmentat en època de crisi.

Poden haver-hi diverses explicacions. M’atreveixo a apuntar l’explicació més plausible. En temps de crisi i incerteses, la professió mèdica ha explicitat un renovat compromís social en defensa dels valors del professionalisme i del sistema sanitari. I malgrat ser els principals afectats per la reducció del pressupost, el compromís ètic del conjunt dels professionals ha fet possible que el nivell assistencial, en general, s’hagi mantingut. Catalunya és un dels països que registra millors resultats en l’àmbit sanitari. Diversos indicadors situen el nostre sistema en les primeres posicions dels països més avançats del món i, el que és més important, gaudeix de la confiança dels seus ciutadans.

És des d’aquesta autoritat emanada de la confiança que els ciutadans han dipositat en els professionals sanitaris que vull manifestar el nostre compromís renovat en la defensa d’una sanitat pública de qualitat i universal.

El camí de la retallada i la disminució de recursos no es pot mantenir indefinidament en la situació actual sense comprometre el nostre sistema i la qualitat de l’assistència. El principal repte actual de la sanitat pública catalana és mantenir la seva sostenibilitat sense perdre l’alta qualitat assistencial, docent i d’investigació i establir de forma consensuada un projecte de futur per a la sanitat catalana amb els recursos adequats al nostre país. A curt termini es imprescindible incrementar els recursos per tornar a les situacions pressupostaries de l’ any 2010 i escometre les reformes necessàries. I cal denunciar, aquí i un cop més, que no és admissible l’ofec econòmic que per raons polítiques està patint el nostre país i que repercuteix greument en els serveis públics com la sanitat.

Però, cal dir també que no té gaire sentit que es demani contínuament l’esforç als professionals de la salut i alhora no s’abordin mesures imprescindibles que afecten el disseny del sistema i que passen fonamentalment per una major implicació d’aquests i un aprimament dels aparells burocràtics. És feina dels polítics adaptar l’abast del mateix a la realitat social del país, abordar la tasca de prioritzar necessitats assistencials, de formació i de recerca i assignar-ne els recursos adequats.

El disseny del model en si, els recursos dedicats, la cartera de prestacions i les possibles limitacions a la cobertura sanitària són qüestions que depenen dels polítics i planificadors. Preservant la singularitat i diversitat del nostre model sanitari que el fan més flexible i adaptable a la realitat, és imprescindible ara modificar aspectes que no tenen raó de ser i adoptar fórmules que s’adaptin més a les necessitats de la població. I per fer-ho apel·lem al màxim de consens polític, amb el suport dels professionals i amb pedagogia a la població.

Exigim la participació real en els òrgans de governança dels centres i que la veu dels professionals clínics no només sigui escoltada sinó que sigui determinant en la gestió. Aquesta implicació cal que es faci a través de mecanismes reals de participació, donant suport als lideratges clínics tant hospitalaris, com d’atenció primària o del sector sociosanitari. Aquest és el millor garant per al futur del nostre sistema.

En aquest sentit, la Junta de Govern ha proposat al Conseller de Salut i als òrgans de govern de l’ICS una sèrie de mesures per fer efectiva aquesta participació. És fonamental que el proveïdor més important del sistema públic endegui i lideri els canvis imprescindibles.

En la mateixa línia, dins les properes setmanes farem públiques les propostes que formularem als responsables del sector concertat. La imminent aprovació pel govern de la Generalitat del Consorci públic de l’Hospital Clínic esdevindrà en aquest sentit un impuls i un suport inestimable a l’objectiu d’assolir estructures més flexibles, transparents i participatives. En la mateixa línia hem fet arribar també les nostres propostes per al futur Consorci sanitari de Lleida.

Els metges no renunciarem, i molt menys ara, a fer tot el possible per millorar el nostre sistema sanitari.

L’accés a la història clínica en els processos d’IT

Arran d’un escrit presentat el passat mes d’octubre per un compromissari del COMB, on s’exposaven algunes qüestions sobre l’accés a la història clínica de primària per part dels metges de l’ICAM, la junta de govern del COMB va considerar crear un grup de treball per l’estudi i la valoració d’aquest tema. 

Aquest grup de treball es va voler posicionar al voltant de la nova normativa de gestió de les incapacitats, que contempla aquest accés a la història clínica per part de metges avaluadors que tenen responsabilitat en el control i gestió dels processos d’IT però no són els responsables assistencials del malalt.

L’objectiu principal d’aquest grup de treball, assessorat per la comissió de deontologia del COMB i per l’Assessoria Jurídica, era garantir la seguretat jurídica de tots els metges que intervenen el procés, especialment els de l’ICAM, perquè la seva actuació, en tant que poden accedir a una informació sensible, la fessin sota les normes deontològiques i amb seguretat jurídica.

El grup de treball va arribar a un consens prou ampli per elevar les seves propostes i els seus documents a la resta de col·legis de metges catalans, i finalment hem publicat fa uns dies un Document de posició del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya amb recomanacions a les institucions però també als metges que intervenen en aquest procés de gestió de les IT en relació a les garanties que cal preservar en l’accés a la història clínica.

L’accés a la història clínica per part de professionals que no estan implicats en el procés assistencial de forma directa s’hauria de contemplar només en casos excepcionals i amb l’autorització prèvia del pacient o del seu representant legal. Els metges de l’ICAM han de disposar de la informació necessària relacionada amb la IT per actuar amb justícia.

Vull agrair des d’aquí la feina feta a tots els membres del grup de treball per la seva implicació i el seu consens: Dr. Planes, Dra. Ruíz, Dra. Morral, Dra. Lemonche, Dra. Puigdellívol, Dr. Colomer, Dra. Zuazu, Dr. Bosch Tercero, Dra. Aguado, Dr. Terés, Dr. Sellarès i Dra. López Pol.

Aquest document s’ha fet arribar al conseller de salut amb la petició que faci aquelles accions que determinin que les institucions que depenen de l’administració actuïn en conseqüència. Us convido a que feu les vostres aportacions.

 

Dr. Jaume Padrós i Selma

El President de la Generalitat a la seu del COMB

El passat dia 15 de desembre el President Sr. Artur Mas, acompanyat del Conseller de Salut Dr. Boi Ruiz, va mantenir una reunió de treball a la seu del COMB amb la Junta de Govern com a continuació de la trobada que el mes de maig es va fer al Palau de la Generalitat.

És la primera ocasió que un President de la Generalitat visita la nostra institució per mantenir una reunió de treball no protocol·lària. Durant gairebé dues hores vàrem fer arribar al Sr. Mas l’opinió dels metges sobre els diferents temes que afecten a la professió i al sistema sanitari en general. Va ser una exposició oberta i clara sobre la nostra preocupació pel moment de la Sanitat pública i privada.

El president Mas a la seu del COMB El president Mas a la seu del COMB

Respecte a l’organització dels serveis sanitaris, la Junta va fer arribar al President Mas el document de posició col·legial sobre les Llistes d’ Espera i es varen tractar els temes relacionats amb el lideratge i la participació activa dels metges en la presa de decisions dels centres i la coordinació assistencial fent especial incidència en el programa de crònics que està desenvolupant el Departament de Salut. En concret, també es va tractar la necessitat d’agilitzar la participació en la presa de decisions dels metges en els centres de la xarxa pública i en especial a l’Institut Català de la Salut (ICS), portant les decisions d’organització sobre el pacient i en el territori a on es presta el servei. En aquest sentit es va mostrar molt receptiu amb l’anunci de la presentació per part nostra de dos documents de propostes concretes per fer més efectiva aquesta participació tant per als centres de l’ICS com per a la xarxa pública concertada.

Pel que fa al pressupostos de Salut, la Junta va manifestar novament la seva preocupació respecte a la disminució de més d’un 20% del pressupost en els darrers quatre anys que ha repercutit sobre les retribucions dels professionals i ha suposat un augment de les càrregues laborals. Pel que fa a l’any 2015 es van explicitar demandes respecte la millora retributiva que haurien de ser efectives en el pressupost del Govern.

El president Mas a la seu del COMB

Ens vàrem manifestar en la necessitat de garantir la paga extra de tots el professionals del sistema i retribuir la part variable relacionada amb els objectius assolits pels metges i equips professionals. El President va reiterar el seu compromís perquè a l’exercici 2015 es pogués recuperar la paga extra. Igualment, vam manifestar la nostra inquietud per la precarietat laboral que afecta especialment als metges més joves que llastra la seva progressió professional i la manca d’inversions en els centres. Fet preocupant, que es pot traduir en la disminució de la seguretat i la qualitat del servei prestat d’acord amb els criteris d’excel·lència que ha caracteritzat el nostre sistema i que reivindiquem els metges.

Vam exposar i compartir que ha estat gràcies a l’esforç de tots els professionals sanitaris que s’ha mantingut la qualitat del servei assistencial.

La Junta del COMB, com ja ha fet en diverses ocasions públicament, va reiterar-li la necessitat de poder comptar amb un marc laboral propi per als facultatius dels centres sanitaris de la xarxa pública.

Per últim, la Junta del COMB va agrair i reconèixer al President la sensibilitat i el suport del Departament de Salut en relació al Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt.

 

Dr. Jaume Padrós
President