Transparència informativa i confiança

El cas de la gestió dels dos pacients afectats d’Ebola i del tercer contagiat i que foren atesos  a Madrid obre molts interrogants. Pel que hem vist, una decisió governamental sota pressió mediàtica en la primera repatriació i que va condicionar la segona, encara que emparats tots dos casos per la recomanació de la mateixa OMS. S’insistia en justificar les decisions de que el risc de contagi pràcticament no existia. Però, la realitat ha mostrat que hi hagut algun error o, potser, diversos errors en l’aplicació dels protocols i que van motivar l’aparició del primer contagi mundial de la malaltia fora d’Àfrica. Però, sobretot,  el que ha posat de manifest és una gestió informativa per part dels responsables polítics i sanitaris deficient, sovint improvisada i desconcertant.

Un altre cas molt diferent, encara que paral·lel en el temps, ha estat el dels dos focus de legionel·la a Catalunya. L’excessiva prudència informativa sobre els casos d’afectats (i els decessos ocorreguts) per part de les autoritats sanitàries de Catalunya, no sempre ha estat ben explicada ni ben entesa. Però, cal situar-la en aquest context de dificultat que, sovint es troben els responsables polítics, sobretot en l’àmbit sanitari, a l’hora de trobar el to, la qualitat i la quantitat d’informació a lliurar, com informar sense mancances ni excessos, com explicar la realitat sense crear alarmisme. Com donar seguretat en un context d’incerteses reals sempre presents, encara que hom s’esforci en minimitzar-les.

Com tota activitat humana el risc zero no existeix. I quan hom es refereix a l’àmbit de la salut pública, que pot afectar potencialment a una part o a tota la població, aquest risc es fa més difícil d’avaluar a priori. Recordem, també,  el que va passar amb l’epidèmia de la grip A, on les pitjors previsions sortosament no es van complir.  I en aquest context, cal subratllar el paper dels mitjans de comunicació, que  generalment han esdevingut eines fonamentals i imprescindibles per vehicular les activitats preventives de manera adequada, però que, a voltes,  han servit conscient o inconscientment altres finalitats que han resultat contradictòries –i àdhuc lesives- per al que els responsables sanitaris pretenien.

Trobar l’equilibri entre el drets concurrents no és gens fàcil. Però, les societats democràtiques s’haurien de regir per una major racionalitat i transparència en la conducció d’aquestes i altres qüestions que afecten directament els ciutadans. I els seus governants haurien de ser especialment curosos.

En el cas de l’Ebola són moltes les preguntes i les qüestions per clarificar i la distància m’obliga a ser prudent en les meves asseveracions. La mala gestió informativa va afavorir que altres elements presents afloressin: context de conflicte polític i sindical  en l’àmbit sanitari madrileny, alguns mitjans interessats, etc.:  tot un còctel on es posava en màxima fragilitat l’intangible més important que una societat ha de tenir sobre els dirigents, sobretot si són sanitaris, això és, la confiança.

Com respondre davant la nova situació creada ? No és gens fàcil introduir racionalitat en un debat tan carregat d’emotivitat i pors. Però disposem d’armes molt eficaces i hem d’exigir a tothom –i segons el seu grau de responsabilitat- el seu capteniment per emprar-les.

La primera és informar i informar bé, sense excessos, admetent les limitacions i explicant bé la realitat i els riscos. La segona és proporcionant bona formació, no només disponible per als experts, sinó i, sobretot, per als professionals sanitaris de primer nivell –metges i infermeres- que són els que estan més en contacte amb la població. Generar tranquil·litat i seguretat a aquests comportarà el mateix per als pacients que atenen. Manifestar-se amb una actitud més humil i defugir de la frivolitat i la prepotència de qui esdevingui el màxim responsable. I, sobretot, racionalitat i transparència en les decisions i accions que s’emprenguin. Finalment, és necessari que es creï una comissió d’experts independent que avaluï les decisions, les accions i els protocols emprats, que determini on va ser l’error que va afavorir el contagi (no per criminalitzar, com demagògicament s’ha fet amb l’auxiliar afectada) per tal d’aprendre, rectificar i proposar millores preventives de cara al futur. Només d’aquesta manera podrem restituir el prestigi d’un bon sistema sanitari, com és l’espanyol. I, sobretot, podrem fer recuperar la confiança, una mica esquerdada per aquesta cadena de despropòsits.

I que ningú no ho dubti, els metges i la resta de professionals sanitaris que ens sentim i som responsables de la salut dels nostres conciutadans també hi contribuirem per fer-ho possible. Nosaltres, des del COMB hem fet i continuarem desenvolupant accions en aquesta línia.

Dr. Jaume Padrós i Selma

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s