Mes: Abril de 2015

Els metges, pel futur de la sanitat

Segons dades de la darrera enquesta de Percepció Social de la ciència, els metges són els professionals més ben valorats i reconeguts per la societat. Altres enquestes, com la del CIS, també apunten en aquesta direcció. Però hi ha una dada més a apuntar: tots els estudis també subratllen que el nivell de valoració ha augmentat en època de crisi.

Poden haver-hi diverses explicacions. M’atreveixo a apuntar l’explicació més plausible. En temps de crisi i incerteses, la professió mèdica ha explicitat un renovat compromís social en defensa dels valors del professionalisme i del sistema sanitari. I malgrat ser els principals afectats per la reducció del pressupost, el compromís ètic del conjunt dels professionals ha fet possible que el nivell assistencial, en general, s’hagi mantingut. Catalunya és un dels països que registra millors resultats en l’àmbit sanitari. Diversos indicadors situen el nostre sistema en les primeres posicions dels països més avançats del món i, el que és més important, gaudeix de la confiança dels seus ciutadans.

És des d’aquesta autoritat emanada de la confiança que els ciutadans han dipositat en els professionals sanitaris que vull manifestar el nostre compromís renovat en la defensa d’una sanitat pública de qualitat i universal.

El camí de la retallada i la disminució de recursos no es pot mantenir indefinidament en la situació actual sense comprometre el nostre sistema i la qualitat de l’assistència. El principal repte actual de la sanitat pública catalana és mantenir la seva sostenibilitat sense perdre l’alta qualitat assistencial, docent i d’investigació i establir de forma consensuada un projecte de futur per a la sanitat catalana amb els recursos adequats al nostre país. A curt termini es imprescindible incrementar els recursos per tornar a les situacions pressupostaries de l’ any 2010 i escometre les reformes necessàries. I cal denunciar, aquí i un cop més, que no és admissible l’ofec econòmic que per raons polítiques està patint el nostre país i que repercuteix greument en els serveis públics com la sanitat.

Però, cal dir també que no té gaire sentit que es demani contínuament l’esforç als professionals de la salut i alhora no s’abordin mesures imprescindibles que afecten el disseny del sistema i que passen fonamentalment per una major implicació d’aquests i un aprimament dels aparells burocràtics. És feina dels polítics adaptar l’abast del mateix a la realitat social del país, abordar la tasca de prioritzar necessitats assistencials, de formació i de recerca i assignar-ne els recursos adequats.

El disseny del model en si, els recursos dedicats, la cartera de prestacions i les possibles limitacions a la cobertura sanitària són qüestions que depenen dels polítics i planificadors. Preservant la singularitat i diversitat del nostre model sanitari que el fan més flexible i adaptable a la realitat, és imprescindible ara modificar aspectes que no tenen raó de ser i adoptar fórmules que s’adaptin més a les necessitats de la població. I per fer-ho apel·lem al màxim de consens polític, amb el suport dels professionals i amb pedagogia a la població.

Exigim la participació real en els òrgans de governança dels centres i que la veu dels professionals clínics no només sigui escoltada sinó que sigui determinant en la gestió. Aquesta implicació cal que es faci a través de mecanismes reals de participació, donant suport als lideratges clínics tant hospitalaris, com d’atenció primària o del sector sociosanitari. Aquest és el millor garant per al futur del nostre sistema.

En aquest sentit, la Junta de Govern ha proposat al Conseller de Salut i als òrgans de govern de l’ICS una sèrie de mesures per fer efectiva aquesta participació. És fonamental que el proveïdor més important del sistema públic endegui i lideri els canvis imprescindibles.

En la mateixa línia, dins les properes setmanes farem públiques les propostes que formularem als responsables del sector concertat. La imminent aprovació pel govern de la Generalitat del Consorci públic de l’Hospital Clínic esdevindrà en aquest sentit un impuls i un suport inestimable a l’objectiu d’assolir estructures més flexibles, transparents i participatives. En la mateixa línia hem fet arribar també les nostres propostes per al futur Consorci sanitari de Lleida.

Els metges no renunciarem, i molt menys ara, a fer tot el possible per millorar el nostre sistema sanitari.

L’accés a la història clínica en els processos d’IT

Arran d’un escrit presentat el passat mes d’octubre per un compromissari del COMB, on s’exposaven algunes qüestions sobre l’accés a la història clínica de primària per part dels metges de l’ICAM, la junta de govern del COMB va considerar crear un grup de treball per l’estudi i la valoració d’aquest tema. 

Aquest grup de treball es va voler posicionar al voltant de la nova normativa de gestió de les incapacitats, que contempla aquest accés a la història clínica per part de metges avaluadors que tenen responsabilitat en el control i gestió dels processos d’IT però no són els responsables assistencials del malalt.

L’objectiu principal d’aquest grup de treball, assessorat per la comissió de deontologia del COMB i per l’Assessoria Jurídica, era garantir la seguretat jurídica de tots els metges que intervenen el procés, especialment els de l’ICAM, perquè la seva actuació, en tant que poden accedir a una informació sensible, la fessin sota les normes deontològiques i amb seguretat jurídica.

El grup de treball va arribar a un consens prou ampli per elevar les seves propostes i els seus documents a la resta de col·legis de metges catalans, i finalment hem publicat fa uns dies un Document de posició del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya amb recomanacions a les institucions però també als metges que intervenen en aquest procés de gestió de les IT en relació a les garanties que cal preservar en l’accés a la història clínica.

L’accés a la història clínica per part de professionals que no estan implicats en el procés assistencial de forma directa s’hauria de contemplar només en casos excepcionals i amb l’autorització prèvia del pacient o del seu representant legal. Els metges de l’ICAM han de disposar de la informació necessària relacionada amb la IT per actuar amb justícia.

Vull agrair des d’aquí la feina feta a tots els membres del grup de treball per la seva implicació i el seu consens: Dr. Planes, Dra. Ruíz, Dra. Morral, Dra. Lemonche, Dra. Puigdellívol, Dr. Colomer, Dra. Zuazu, Dr. Bosch Tercero, Dra. Aguado, Dr. Terés, Dr. Sellarès i Dra. López Pol.

Aquest document s’ha fet arribar al conseller de salut amb la petició que faci aquelles accions que determinin que les institucions que depenen de l’administració actuïn en conseqüència. Us convido a que feu les vostres aportacions.

 

Dr. Jaume Padrós i Selma