Incerteses de tardor

Són moltes les coses que han succeït aquests darrers mesos en l’àmbit professional i sanitari. L’estiu no ha estat precisament tranquil, preàmbul d’una tardor electoral. Primer, amb les eleccions al Parlament de Catalunya, que han determinat uns resultats que enshan de permetre decidir lliurement el nostre futur polític. I amb l’horitzó de les eleccions al Parlament espanyol, a les quals s’hi arriba en un escenari que supera el bipartidisme existent. En el moment d’escriure aquestes línies, encara no sabem quin serà l’acord d’investidura per formar un nou govern a Catalunya ni quin panorama en l’àmbit estatal tindrem per Nadal.

No deixaré d’insistir en els problemes que té el nostre sistema sanitari públic, especialment de finançament i de la tresoreria tan maltractada en l’actualitat; ja m’hi he referit manta vegades. Però sí que vull reclamar des d’aquestes línies als poders polítics la necessitat de no demorar més les accions encaminades a dotar la nostra sanitat de la capacitat suficient per donar resposta als reptes assistencials i de futur que tenim plantejats. Hi ha moltes propostes concretes, de caire professional, que hem formulat i que han de permetre aquests objectius. Ho hem fet aquests darrers mesos sobre el treball en equip i la participació dels metges en la gestió en els òrgans de govern a l’Institut Català de la Salut i, ara —properament ho plantejarem— en els centres del sector concertat. Sempre en defensa del sistema públic de salut com a eina fonamental de l’estatdel benestar al nostre país.

Si la incertesa de futur en el sector sanitari públic és evident, el sector de medicina privada i d’assegurances sanitàries, en el qual treballen més de 6.000 companys, tampoc s’escapa de les seves incògnites de futur (mercat assegurador molt competitiu en preu, risc de monopolis, indefinició del marc contractual amb els metges…).

Sota el precepte de mantenir i millorar la qualitat del servei als nostres pacients, són ja moltes veus dins de la nostra professió que expliciten la necessitat de repensar el rol que els metges haurem de desenvolupar dins d’aquest sistema sanitari, per al qual reclamem canvis organitzatius profunds per fer més efectiu el nostre lideratge i la nostra participació i per aconseguir més eficiència i proximitat a les necessitats de les persones que atenem. Els canvis socials, demogràfics, culturals, molts dels quals conseqüència del mateix èxit de la nostra sanitat, ens obliguen a fer una actualització del que vol dir al segle xxi ser metge amb els nous valors del professionalisme mèdic que haurem d’incorporar definitivament: flexibilitat, treball en equip, ús de les tecnologies, capacitat de gestió i lideratge.

Tots aquests problemes són a l’agenda i el seu abordatge constitueix la prioritat d’actuació de la Junta de Govern del COMB de les properes setmanes.

A les portes de vacances

Estem a l’estiu. Temps de vacances per a la majoria. Completes, fraccionades, aplaçades… temps propici per al descans, l’oci, però també de retrobament amb allò que el dia a dia sovint ens allunya. D’aquestes darreres setmanes voldria esmentar-vos tres fets destacables des del punt de vista sanitari i professional.

Un, és la signatura el proppassat 5 de juny de l’Acord amb el Departament de Salut, Catsalut i ICS amb el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per crear una Comissió de treball constituïda majoritàriament per metges i metgesses de l’ICS per fer aplicables mesures de participació real dels professionals sanitaris a partir del document del COMB “Propostes de millora i canvi per a l’Institut Català de la Salut, COMB” (març 2015). Aquesta Comissió finarà els seus treballs i propostes abans d’acabar aquest mes de juliol.

El segon, és el debat monogràfic sobre salut celebrat el 17-18 de juny al Parlament de Catalunya. Debat que va ser seguit amb molt interès per la gran quantitat de temes que es van tractar. Hem de lamentar, però, que la salut i més concretament, el sistema sanitari, continuen utilitzant-se irresponsablement com a arma llancívola entre formacions polítiques sense que s’hagi pogut trobar un marc de consens general, com manta vegades hem reclamat des de la nostra professió. Amb tot, cal destacar la importància de les resolucions que es varen aprovar.

Una tercera notícia ha estat el dissortat cas del nen d’Olot que va morir per diftèria, després de més de 32 anys d’absència d’aquesta malaltia al nostre país. Lamentable per molts motius. Probablement la irresponsable banalització d’alguns i els moviments ideològics antivacunes han possibilitat que alguns pares s’abstinguin d’aplicar als seus fills una mesura preventiva eficaç i d’evidència contrastada.  Això ens va obligar a la Junta de Govern del COMB a iniciar dos accions. Una, la de recordar a tots els facultatius quina era i és l’actuació correcta d’acord amb la clínica i el Codi de Deontologia “Document de posició del COMB en relació al cas de diftèria a Catalunya, COMB” (5 de juny de 2015)” I l’altra, a endegar una campanya “Vacunar és protegir, COMB” (juliol 2015), ) pròpia de difusió dirigida a tota la societat per destacar la importància de les vacunacions sistemàtiques no només com acció en favor de la pròpia salut i la dels fills, sinó com a acte de responsabilitat i també de solidaritat cap els que no poden –per raons mèdiques- ser vacunats.

Dr. Jaume Padrós

President

Els metges, pel futur de la sanitat

Segons dades de la darrera enquesta de Percepció Social de la ciència, els metges són els professionals més ben valorats i reconeguts per la societat. Altres enquestes, com la del CIS, també apunten en aquesta direcció. Però hi ha una dada més a apuntar: tots els estudis també subratllen que el nivell de valoració ha augmentat en època de crisi.

Poden haver-hi diverses explicacions. M’atreveixo a apuntar l’explicació més plausible. En temps de crisi i incerteses, la professió mèdica ha explicitat un renovat compromís social en defensa dels valors del professionalisme i del sistema sanitari. I malgrat ser els principals afectats per la reducció del pressupost, el compromís ètic del conjunt dels professionals ha fet possible que el nivell assistencial, en general, s’hagi mantingut. Catalunya és un dels països que registra millors resultats en l’àmbit sanitari. Diversos indicadors situen el nostre sistema en les primeres posicions dels països més avançats del món i, el que és més important, gaudeix de la confiança dels seus ciutadans.

És des d’aquesta autoritat emanada de la confiança que els ciutadans han dipositat en els professionals sanitaris que vull manifestar el nostre compromís renovat en la defensa d’una sanitat pública de qualitat i universal.

El camí de la retallada i la disminució de recursos no es pot mantenir indefinidament en la situació actual sense comprometre el nostre sistema i la qualitat de l’assistència. El principal repte actual de la sanitat pública catalana és mantenir la seva sostenibilitat sense perdre l’alta qualitat assistencial, docent i d’investigació i establir de forma consensuada un projecte de futur per a la sanitat catalana amb els recursos adequats al nostre país. A curt termini es imprescindible incrementar els recursos per tornar a les situacions pressupostaries de l’ any 2010 i escometre les reformes necessàries. I cal denunciar, aquí i un cop més, que no és admissible l’ofec econòmic que per raons polítiques està patint el nostre país i que repercuteix greument en els serveis públics com la sanitat.

Però, cal dir també que no té gaire sentit que es demani contínuament l’esforç als professionals de la salut i alhora no s’abordin mesures imprescindibles que afecten el disseny del sistema i que passen fonamentalment per una major implicació d’aquests i un aprimament dels aparells burocràtics. És feina dels polítics adaptar l’abast del mateix a la realitat social del país, abordar la tasca de prioritzar necessitats assistencials, de formació i de recerca i assignar-ne els recursos adequats.

El disseny del model en si, els recursos dedicats, la cartera de prestacions i les possibles limitacions a la cobertura sanitària són qüestions que depenen dels polítics i planificadors. Preservant la singularitat i diversitat del nostre model sanitari que el fan més flexible i adaptable a la realitat, és imprescindible ara modificar aspectes que no tenen raó de ser i adoptar fórmules que s’adaptin més a les necessitats de la població. I per fer-ho apel·lem al màxim de consens polític, amb el suport dels professionals i amb pedagogia a la població.

Exigim la participació real en els òrgans de governança dels centres i que la veu dels professionals clínics no només sigui escoltada sinó que sigui determinant en la gestió. Aquesta implicació cal que es faci a través de mecanismes reals de participació, donant suport als lideratges clínics tant hospitalaris, com d’atenció primària o del sector sociosanitari. Aquest és el millor garant per al futur del nostre sistema.

En aquest sentit, la Junta de Govern ha proposat al Conseller de Salut i als òrgans de govern de l’ICS una sèrie de mesures per fer efectiva aquesta participació. És fonamental que el proveïdor més important del sistema públic endegui i lideri els canvis imprescindibles.

En la mateixa línia, dins les properes setmanes farem públiques les propostes que formularem als responsables del sector concertat. La imminent aprovació pel govern de la Generalitat del Consorci públic de l’Hospital Clínic esdevindrà en aquest sentit un impuls i un suport inestimable a l’objectiu d’assolir estructures més flexibles, transparents i participatives. En la mateixa línia hem fet arribar també les nostres propostes per al futur Consorci sanitari de Lleida.

Els metges no renunciarem, i molt menys ara, a fer tot el possible per millorar el nostre sistema sanitari.

L’accés a la història clínica en els processos d’IT

Arran d’un escrit presentat el passat mes d’octubre per un compromissari del COMB, on s’exposaven algunes qüestions sobre l’accés a la història clínica de primària per part dels metges de l’ICAM, la junta de govern del COMB va considerar crear un grup de treball per l’estudi i la valoració d’aquest tema. 

Aquest grup de treball es va voler posicionar al voltant de la nova normativa de gestió de les incapacitats, que contempla aquest accés a la història clínica per part de metges avaluadors que tenen responsabilitat en el control i gestió dels processos d’IT però no són els responsables assistencials del malalt.

L’objectiu principal d’aquest grup de treball, assessorat per la comissió de deontologia del COMB i per l’Assessoria Jurídica, era garantir la seguretat jurídica de tots els metges que intervenen el procés, especialment els de l’ICAM, perquè la seva actuació, en tant que poden accedir a una informació sensible, la fessin sota les normes deontològiques i amb seguretat jurídica.

El grup de treball va arribar a un consens prou ampli per elevar les seves propostes i els seus documents a la resta de col·legis de metges catalans, i finalment hem publicat fa uns dies un Document de posició del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya amb recomanacions a les institucions però també als metges que intervenen en aquest procés de gestió de les IT en relació a les garanties que cal preservar en l’accés a la història clínica.

L’accés a la història clínica per part de professionals que no estan implicats en el procés assistencial de forma directa s’hauria de contemplar només en casos excepcionals i amb l’autorització prèvia del pacient o del seu representant legal. Els metges de l’ICAM han de disposar de la informació necessària relacionada amb la IT per actuar amb justícia.

Vull agrair des d’aquí la feina feta a tots els membres del grup de treball per la seva implicació i el seu consens: Dr. Planes, Dra. Ruíz, Dra. Morral, Dra. Lemonche, Dra. Puigdellívol, Dr. Colomer, Dra. Zuazu, Dr. Bosch Tercero, Dra. Aguado, Dr. Terés, Dr. Sellarès i Dra. López Pol.

Aquest document s’ha fet arribar al conseller de salut amb la petició que faci aquelles accions que determinin que les institucions que depenen de l’administració actuïn en conseqüència. Us convido a que feu les vostres aportacions.

 

Dr. Jaume Padrós i Selma

El President de la Generalitat a la seu del COMB

El passat dia 15 de desembre el President Sr. Artur Mas, acompanyat del Conseller de Salut Dr. Boi Ruiz, va mantenir una reunió de treball a la seu del COMB amb la Junta de Govern com a continuació de la trobada que el mes de maig es va fer al Palau de la Generalitat.

És la primera ocasió que un President de la Generalitat visita la nostra institució per mantenir una reunió de treball no protocol·lària. Durant gairebé dues hores vàrem fer arribar al Sr. Mas l’opinió dels metges sobre els diferents temes que afecten a la professió i al sistema sanitari en general. Va ser una exposició oberta i clara sobre la nostra preocupació pel moment de la Sanitat pública i privada.

El president Mas a la seu del COMB El president Mas a la seu del COMB

Respecte a l’organització dels serveis sanitaris, la Junta va fer arribar al President Mas el document de posició col·legial sobre les Llistes d’ Espera i es varen tractar els temes relacionats amb el lideratge i la participació activa dels metges en la presa de decisions dels centres i la coordinació assistencial fent especial incidència en el programa de crònics que està desenvolupant el Departament de Salut. En concret, també es va tractar la necessitat d’agilitzar la participació en la presa de decisions dels metges en els centres de la xarxa pública i en especial a l’Institut Català de la Salut (ICS), portant les decisions d’organització sobre el pacient i en el territori a on es presta el servei. En aquest sentit es va mostrar molt receptiu amb l’anunci de la presentació per part nostra de dos documents de propostes concretes per fer més efectiva aquesta participació tant per als centres de l’ICS com per a la xarxa pública concertada.

Pel que fa al pressupostos de Salut, la Junta va manifestar novament la seva preocupació respecte a la disminució de més d’un 20% del pressupost en els darrers quatre anys que ha repercutit sobre les retribucions dels professionals i ha suposat un augment de les càrregues laborals. Pel que fa a l’any 2015 es van explicitar demandes respecte la millora retributiva que haurien de ser efectives en el pressupost del Govern.

El president Mas a la seu del COMB

Ens vàrem manifestar en la necessitat de garantir la paga extra de tots el professionals del sistema i retribuir la part variable relacionada amb els objectius assolits pels metges i equips professionals. El President va reiterar el seu compromís perquè a l’exercici 2015 es pogués recuperar la paga extra. Igualment, vam manifestar la nostra inquietud per la precarietat laboral que afecta especialment als metges més joves que llastra la seva progressió professional i la manca d’inversions en els centres. Fet preocupant, que es pot traduir en la disminució de la seguretat i la qualitat del servei prestat d’acord amb els criteris d’excel·lència que ha caracteritzat el nostre sistema i que reivindiquem els metges.

Vam exposar i compartir que ha estat gràcies a l’esforç de tots els professionals sanitaris que s’ha mantingut la qualitat del servei assistencial.

La Junta del COMB, com ja ha fet en diverses ocasions públicament, va reiterar-li la necessitat de poder comptar amb un marc laboral propi per als facultatius dels centres sanitaris de la xarxa pública.

Per últim, la Junta del COMB va agrair i reconèixer al President la sensibilitat i el suport del Departament de Salut en relació al Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt.

 

Dr. Jaume Padrós
President

Excel·lència

Acabem de lliurar els Premis a l’excel·lència professional d’enguany. 51 metges i metgesses i 4 equips assistencials (vegeu relació de premiats).

Els premis a l’Excel·lència Professional volen distingir aquells companys i companyes que exerceixen la professió des de l’honestedat, el compromís, l’altruisme, la integritat, la feina ben feta, l’excel·lència. L’acte de lliurament és el més important dels molts que organitza la nostra corporació professional. És un acte festiu, d’autoafirmació, de renovat compromís de la nostra professió amb els seus valors i que li són genuïnament propis. No són aquests uns valors exclusius. Però, la societat els veu a través nostre i espera de nosaltres, del nostre lideratge i autoritat el seu conreu i enaltiment.

Premiem l’excel·lència entesa com una qualitat superior de les persones que les fa ser referent per a la resta de companys i companyes i són un exemple a seguir per als que estan en formació. Aquesta excel·lència no és igual al que molts anomenen èxit, perquè als premiats els situaria suposadament per sobre dels altres. Els premiats en realitat són aquells que no només fan la seva feina ben feta, sinó que són mereixedors d’una condició especial perquè l’han fet i la fan d’una manera sobresortint, amb el màxim potencial personal, més del que s’espera d’ells.

Premis a l'Excel·lència Professional 2014

El més genuí d’aquests premis és que no són concedits per autoritats polítiques, ni científiques, ni acadèmiques, ni socials, ni de gestió o mediàtiques. No hi hagut lloc per a l’autopromoció. No són premis que comportin guanys econòmics ni materials. Només són el reconeixement que la resta de col·legues fan a qui veuen i senten com a  referents de tot allò tangible i intangible que té la nostra professió.

Resten molts metges i metgesses excel·lents no reconeguts i que, potser, no ho seran mai. Però no uscàpiga cap dubte que el deure moral i ètic de perseguir i conrear aquests valors i aconseguir-ho és, de fet, el veritable reconeixement.

Al fer aquest reconeixement, estem manifestant quina mena de metge volem. I això té ara i per a nosaltres una especial significació en un moment com l’actual amb amenaces, pors i incerteses, que situen en una crisi molt important la sanitat del nostre país. I esdevé una ocasió més per manifestar amb preocupació, però també amb orgull que si no fos pel capteniment i compromís ètic dels professionals sanitaris que tenim la sanitat del nostre país estaria en fallida. És que és amb grans sacrificis individuals que la qualitat –malgrat estar amenaçada, s’ha pogut mantenir. I des d’aquí reivindico un reconeixement públic a la tasca d’aquests professionals.

Volem metges i metgesses que tractin malalts, no malalties, amb actitud crítica, comunicadors i empàtics, responsables individualment i socialment, que prenguin bones decisions per al malalt i per al sistema, líders del seu equip, un professional competent, efectiu i segur, honrat i amb qui es pugui confiar, compromès amb el malalt i amb l’organització; metges i metgesses que viuen plenament i a temps complert  els valors del professionalisme, i que potser també haurien de recordar que no han d’abandonar el necessari temps de descans, familiar i d’oci tan importants per al seu equilibri psicoemocional.)

Ara és l’hora de liderar transformacions, sense renunciar a les justes reivindicacions que plantegem. Perquè això és el que espera la societat de nosaltres. Transformacions inspirades en els valors de sempre; però, també amb valors nous, o potser no tan nous, com la capacitat d’adaptar-nos als nous canvis que els avenços, l’evidència i el coneixement científic ens aporten, als canvis sobre models organitzatius i a la capacitat de fer recerca, d’innovar per millorar, i tot això fent-ho amb determinació i il·lusió.

Aquests premis són una necessitat col·lectiva d’autoafirmació, una demanda que necessitem satisfer a través d’aquests valors i que personalitzem a través dels premiats. Necessitem també reivindicar-los  a nivell de país, i poder interpel·lar als seus dirigents i també a la societat, en general, especialment en moments i circumstàncies de crisi, com els actuals, per fer una aposta de futur i esperançadora per a una sanitat i una societat que també necessiten i com mai del millor de tots nosaltres.

A tots els premiats i premiades, en nom de la Junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona us en dono les gràcies i us encoratjo a seguir sent els nostres referents.

Dr. Jaume Padrós i Selma

Conveni Mèdic

Aquest darrers dies s’està negociant el conveni del SISCAT (dels centres de la xarxa pública concertada) que des del meu punt de vista  té una gran transcendència per a la sanitat a Catalunya, atès que afecta a un gran nombre de professionals del sistema sanitari públic.

Com ja he anat manifestant en diverses ocasions, la Junta de Govern del COMB està treballant per tal de fer propostes i influir per fer sostenible el nostre sistema sanitari públic. Un sistema que precisa d’un canvi de model en què el metge participi més en la gestió clínica i formi part dels òrgans de decisió per tal de fer una avaluació més experta de les solucions i una millor planificació de l’atenció sanitària que volem i podem oferir. En aquest context, poder establir un marc de negociació laboral propi dels metges no només és necessari i de justícia per als  professionals  sinó  una oportunitat per poder disposar d’una eina per gestionar de manera més eficient el sector sanitari.

No hem vist encara que la crisi hagi suposat l’oportunitat de fer moltes de les reformes necessàries i imprescindibles que fa temps que els metges reclamem per ajudar a la sostenibilitat del sistema públic de salut com són l’ aprimament de l’estructura no assistencial o la despolitització dels òrgans de govern dels hospitals, entre moltes altres. Esperem, però, que aquells que tenen la responsabilitat de negociar aquest conveni sabran prioritzar el que necessita de manera urgent el nostre sistema sanitari: un marc de relacions laborals propi per als metges. Nosaltres, des del COMB, els hi donem ara i en el futur el nostre suport per assolir aquest objectiu. Necessitem que tots els agents implicats convinguin per poder assegurar el futur de la sanitat catalana en que cal subratllar el lideratge dels metges, no vist com un element de privilegi o d’elitisme mal entès, sinó com un reconeixement de la singularitat, el professionalisme, que és el valor afegit del sistema sanitari.

Com també necessitem nous recursos. Recordem que estem funcionant amb un pressupost que s’ha vist reduït en els darrers anys en un 22%. Això no pot mantenir-se de manera indefinida perquè està afectant a capítols tan importants com el de les inversions. I si la qualitat bàsica no s’ha vist encara ressentida és pel compromís ètic dels seus professionals, especialment dels metges, que també han vist repercutir molt negativament les retallades sobre les seves retribucions i condicions laborals.

No deixa de ser escandalós observar la celeritat en el pagament de la indemnització del cas Castor i comprovar una coincidència: és la mateixa xifra en que s’ha vist retallat el pressupost sanitari de Catalunya.

Des d’aquí, demano un gran esforç a totes les parts implicades. La Junta de Govern del COMB continuarà defensant i donant suport als acords que facin possible avançar. Demanem ara un plus d’esforç. El moment i l’oportunitat ho mereixen.

 Dr. Jaume Padrós i Selma

 

Compromesos

El retorn de l’estiu ens ha portat algunes notícies que han suscitat debat professional i social. La marxa enrere del govern espanyol  sobre el projecte de llei que pretenia modificar el marc jurídic actual sobre els supòsits d’interrupció de l’embaràs, la tergiversació maldestra amb finalitats polítiques que alguns mitjans de comunicació espanyols van fer sobre el debat professional al voltant de l’aplicació del Model d’Atenció a la Cronicitat Avançada (MACA) que s’està desplegant a Catalunya,  el cas de l’auxiliar d’infermeria que es va contagiar d’Ebola a Madrid i que va resultar el primer a tota Europa i el despropòsit de com es va realitzar la  gestió informativa per part del responsables polítics i sanitaris generant una gran alarma social. I, finalment,  l’anunci de la fusió dels grups IDC Salud i Quirón que ha suscitat gran preocupació sobre el sector privat i d’assegurança lliure i que va motivar un posicionament públic  meu i que m’adrecés  al govern de la Generalitat per reclamar-li que es posicionés davant la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia  perquè el resultat d’aquesta fusió podria suposar anar en detriment dels interessos dels metges i dels ciutadans.

I tot això ha ocorregut en el context d’incertesa política en el qual el nostre país està submergit, no només per la crisi econòmica, sinó per la manca d’una solució política al desig de la majoria dels ciutadans de Catalunya de poder decidir el futur del nostre país.

En aquest context, la Junta de Govern del COMB està treballant de valent per afrontar els reptes que tenen plantejats tant el sistema sanitari com els metges. Espero que en els propers mesos puguem començar a fer-los més explícits i, sobretot, puguem aconseguir fer-los realitat. Mentrestant, continuarem mantenint la reivindicació financera que el nostre sistema sanitari necessita, així com  la prioritat en les propostes de canvi que es precisen, sempre de manera constructiva, avaluada i plausible.  Espero que trobem reprocitat en les respostes per part dels responsables polítics i dels gestors. I persistirem  en accentuar la nostra acció sobre els sectors de la professió més desfavorits. El pressupost del COMB per al 2015 així espero que ho reflecteixi.

Dr. Jaume Padrós i Selma

Transparència informativa i confiança

El cas de la gestió dels dos pacients afectats d’Ebola i del tercer contagiat i que foren atesos  a Madrid obre molts interrogants. Pel que hem vist, una decisió governamental sota pressió mediàtica en la primera repatriació i que va condicionar la segona, encara que emparats tots dos casos per la recomanació de la mateixa OMS. S’insistia en justificar les decisions de que el risc de contagi pràcticament no existia. Però, la realitat ha mostrat que hi hagut algun error o, potser, diversos errors en l’aplicació dels protocols i que van motivar l’aparició del primer contagi mundial de la malaltia fora d’Àfrica. Però, sobretot,  el que ha posat de manifest és una gestió informativa per part dels responsables polítics i sanitaris deficient, sovint improvisada i desconcertant.

Un altre cas molt diferent, encara que paral·lel en el temps, ha estat el dels dos focus de legionel·la a Catalunya. L’excessiva prudència informativa sobre els casos d’afectats (i els decessos ocorreguts) per part de les autoritats sanitàries de Catalunya, no sempre ha estat ben explicada ni ben entesa. Però, cal situar-la en aquest context de dificultat que, sovint es troben els responsables polítics, sobretot en l’àmbit sanitari, a l’hora de trobar el to, la qualitat i la quantitat d’informació a lliurar, com informar sense mancances ni excessos, com explicar la realitat sense crear alarmisme. Com donar seguretat en un context d’incerteses reals sempre presents, encara que hom s’esforci en minimitzar-les.

Com tota activitat humana el risc zero no existeix. I quan hom es refereix a l’àmbit de la salut pública, que pot afectar potencialment a una part o a tota la població, aquest risc es fa més difícil d’avaluar a priori. Recordem, també,  el que va passar amb l’epidèmia de la grip A, on les pitjors previsions sortosament no es van complir.  I en aquest context, cal subratllar el paper dels mitjans de comunicació, que  generalment han esdevingut eines fonamentals i imprescindibles per vehicular les activitats preventives de manera adequada, però que, a voltes,  han servit conscient o inconscientment altres finalitats que han resultat contradictòries –i àdhuc lesives- per al que els responsables sanitaris pretenien.

Trobar l’equilibri entre el drets concurrents no és gens fàcil. Però, les societats democràtiques s’haurien de regir per una major racionalitat i transparència en la conducció d’aquestes i altres qüestions que afecten directament els ciutadans. I els seus governants haurien de ser especialment curosos.

En el cas de l’Ebola són moltes les preguntes i les qüestions per clarificar i la distància m’obliga a ser prudent en les meves asseveracions. La mala gestió informativa va afavorir que altres elements presents afloressin: context de conflicte polític i sindical  en l’àmbit sanitari madrileny, alguns mitjans interessats, etc.:  tot un còctel on es posava en màxima fragilitat l’intangible més important que una societat ha de tenir sobre els dirigents, sobretot si són sanitaris, això és, la confiança.

Com respondre davant la nova situació creada ? No és gens fàcil introduir racionalitat en un debat tan carregat d’emotivitat i pors. Però disposem d’armes molt eficaces i hem d’exigir a tothom –i segons el seu grau de responsabilitat- el seu capteniment per emprar-les.

La primera és informar i informar bé, sense excessos, admetent les limitacions i explicant bé la realitat i els riscos. La segona és proporcionant bona formació, no només disponible per als experts, sinó i, sobretot, per als professionals sanitaris de primer nivell –metges i infermeres- que són els que estan més en contacte amb la població. Generar tranquil·litat i seguretat a aquests comportarà el mateix per als pacients que atenen. Manifestar-se amb una actitud més humil i defugir de la frivolitat i la prepotència de qui esdevingui el màxim responsable. I, sobretot, racionalitat i transparència en les decisions i accions que s’emprenguin. Finalment, és necessari que es creï una comissió d’experts independent que avaluï les decisions, les accions i els protocols emprats, que determini on va ser l’error que va afavorir el contagi (no per criminalitzar, com demagògicament s’ha fet amb l’auxiliar afectada) per tal d’aprendre, rectificar i proposar millores preventives de cara al futur. Només d’aquesta manera podrem restituir el prestigi d’un bon sistema sanitari, com és l’espanyol. I, sobretot, podrem fer recuperar la confiança, una mica esquerdada per aquesta cadena de despropòsits.

I que ningú no ho dubti, els metges i la resta de professionals sanitaris que ens sentim i som responsables de la salut dels nostres conciutadans també hi contribuirem per fer-ho possible. Nosaltres, des del COMB hem fet i continuarem desenvolupant accions en aquesta línia.

Dr. Jaume Padrós i Selma