conciliació familiar

ENS CAL CONCILIAR MÉS I MILLOR

La conciliació de la vida laboral, familiar i personal és encara un dels reptes pendents del nostre col·lectiu. La feminització de la professió ha estat clau per posar al descobert una realitat que durant anys no ha rebut prou atenció tot i ser una causa important de malestar, patiment i esgotament per a molts professionals. A la darrera Jornada de la Professió Mèdica, celebrada el juliol passat a Puigcerdà, em vaig comprometre personalment a impulsar des del Col·legi l’elaboració d’un document per analitzar la situació i per formular propostes concretes, realistes i innovadores que puguin ser aplicables a les organitzacions sanitàries per tal de facilitar la conciliació de metges i metgesses.

La vicepresidenta de la Junta, Elvira Bisbe, ha coordinat el document La conciliació de la vida laboral, familiar i personal de metges i metgesses, en el qual han participat deu companys i companyes de diferents àmbits assistencials, que hi han aportat experiències, reflexions i propostes. Tot just fa uns dies vam presentar el treball davant dels mitjans de comunicació. El següent pas serà traslladar i explicar les nostres propostes a l’Administració, les patronals, els sindicats, les organitzacions sanitàries, etc. Anirem allà on calgui perquè creiem que es pot conciliar més i millor i perquè estem convençuts que un metge que concilia està en millors condicions per oferir una atenció de qualitat als seus pacients. Si encara no heu llegit el document, us convido a fer-ho i a fer-nos arribar aportacions sobre aquest tema si ho considereu oportú. Si coneixeu experiències d’èxit sobre conciliació, també us agrairem que ens les feu saber.

La conciliació és una necessitat d’homes i dones i, per tant, ha de ser una responsabilitat compartida. Però la realitat és innegable i, com en molts altres col·lectius, la nostra sociodemografia ens indica que també és la dona metgessa la que està fent més esforços pel que fa a conciliar vida laboral i familiar (sobretot per atendre fills i/o familiars dependents). Sabem que més del 60% dels metges i metgesses amb fills menors tenen greus dificultats per conciliar feina i cura dels fills. Així ho expressen tant els homes com les dones, però després, veiem les estadístiques i comprovem que, quan es tracta de reduir la jornada o de demanar excedències per atendre els fills petits, són les metgesses les que s’acullen a aquesta opció cinc vegades més que els metges. Per tant, són les metgesses les que més sovint perden sou i opcions de progrés professional.

La conciliació ha d’estar a l’agenda de les prioritats, no tan sols del Col·legi, sinó també dels responsables sanitaris. Encara que només sigui perquè la demografia hi obliga. Al llarg dels propers quinze anys, es jubilaran un terç dels professionals que actualment estan en actiu. Comença doncs un procés de relleu generacional durant el qual arribaran al sistema sanitari molts professionals joves, fonamentalment dones, en un moment vital en què, a més d’arrencar un projecte professional, també voldran iniciar projectes familiars i personals. No podem perdre de vista les circumstàncies que envolten aquests joves: des de la precarietat laboral (cal recordar que gairebé la meitat dels metges més joves treballen amb contractes temporals i que el 15% tenen sous per sota dels 1.500 euros) a un sistema de valors en el qual, precisament perquè la dedicació laboral està poc i mal recompensada, no s’accepta –o s’accepta menys que en generacions anteriors- el sacrifici de la vida personal.

Des del Col·legi ens comprometem a mantenir la conciliació a la nostra agenda de prioritats, convençuts que es poden trobar fórmules viables més enllà de les clàssiques mesures previstes per la llei. Cal combatre la precarietat laboral, però també explorar noves idees, compartir experiències d’èxit sobre conciliació, aprendre’n i trobar la manera d’adaptar-les a cada situació i a cada centre de treball. Per dignitat i pel futur de la nostra professió.