ICS

A les portes de vacances

Estem a l’estiu. Temps de vacances per a la majoria. Completes, fraccionades, aplaçades… temps propici per al descans, l’oci, però també de retrobament amb allò que el dia a dia sovint ens allunya. D’aquestes darreres setmanes voldria esmentar-vos tres fets destacables des del punt de vista sanitari i professional.

Un, és la signatura el proppassat 5 de juny de l’Acord amb el Departament de Salut, Catsalut i ICS amb el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per crear una Comissió de treball constituïda majoritàriament per metges i metgesses de l’ICS per fer aplicables mesures de participació real dels professionals sanitaris a partir del document del COMB “Propostes de millora i canvi per a l’Institut Català de la Salut, COMB” (març 2015). Aquesta Comissió finarà els seus treballs i propostes abans d’acabar aquest mes de juliol.

El segon, és el debat monogràfic sobre salut celebrat el 17-18 de juny al Parlament de Catalunya. Debat que va ser seguit amb molt interès per la gran quantitat de temes que es van tractar. Hem de lamentar, però, que la salut i més concretament, el sistema sanitari, continuen utilitzant-se irresponsablement com a arma llancívola entre formacions polítiques sense que s’hagi pogut trobar un marc de consens general, com manta vegades hem reclamat des de la nostra professió. Amb tot, cal destacar la importància de les resolucions que es varen aprovar.

Una tercera notícia ha estat el dissortat cas del nen d’Olot que va morir per diftèria, després de més de 32 anys d’absència d’aquesta malaltia al nostre país. Lamentable per molts motius. Probablement la irresponsable banalització d’alguns i els moviments ideològics antivacunes han possibilitat que alguns pares s’abstinguin d’aplicar als seus fills una mesura preventiva eficaç i d’evidència contrastada.  Això ens va obligar a la Junta de Govern del COMB a iniciar dos accions. Una, la de recordar a tots els facultatius quina era i és l’actuació correcta d’acord amb la clínica i el Codi de Deontologia “Document de posició del COMB en relació al cas de diftèria a Catalunya, COMB” (5 de juny de 2015)” I l’altra, a endegar una campanya “Vacunar és protegir, COMB” (juliol 2015), ) pròpia de difusió dirigida a tota la societat per destacar la importància de les vacunacions sistemàtiques no només com acció en favor de la pròpia salut i la dels fills, sinó com a acte de responsabilitat i també de solidaritat cap els que no poden –per raons mèdiques- ser vacunats.

Dr. Jaume Padrós

President

Els metges, pel futur de la sanitat

Segons dades de la darrera enquesta de Percepció Social de la ciència, els metges són els professionals més ben valorats i reconeguts per la societat. Altres enquestes, com la del CIS, també apunten en aquesta direcció. Però hi ha una dada més a apuntar: tots els estudis també subratllen que el nivell de valoració ha augmentat en època de crisi.

Poden haver-hi diverses explicacions. M’atreveixo a apuntar l’explicació més plausible. En temps de crisi i incerteses, la professió mèdica ha explicitat un renovat compromís social en defensa dels valors del professionalisme i del sistema sanitari. I malgrat ser els principals afectats per la reducció del pressupost, el compromís ètic del conjunt dels professionals ha fet possible que el nivell assistencial, en general, s’hagi mantingut. Catalunya és un dels països que registra millors resultats en l’àmbit sanitari. Diversos indicadors situen el nostre sistema en les primeres posicions dels països més avançats del món i, el que és més important, gaudeix de la confiança dels seus ciutadans.

És des d’aquesta autoritat emanada de la confiança que els ciutadans han dipositat en els professionals sanitaris que vull manifestar el nostre compromís renovat en la defensa d’una sanitat pública de qualitat i universal.

El camí de la retallada i la disminució de recursos no es pot mantenir indefinidament en la situació actual sense comprometre el nostre sistema i la qualitat de l’assistència. El principal repte actual de la sanitat pública catalana és mantenir la seva sostenibilitat sense perdre l’alta qualitat assistencial, docent i d’investigació i establir de forma consensuada un projecte de futur per a la sanitat catalana amb els recursos adequats al nostre país. A curt termini es imprescindible incrementar els recursos per tornar a les situacions pressupostaries de l’ any 2010 i escometre les reformes necessàries. I cal denunciar, aquí i un cop més, que no és admissible l’ofec econòmic que per raons polítiques està patint el nostre país i que repercuteix greument en els serveis públics com la sanitat.

Però, cal dir també que no té gaire sentit que es demani contínuament l’esforç als professionals de la salut i alhora no s’abordin mesures imprescindibles que afecten el disseny del sistema i que passen fonamentalment per una major implicació d’aquests i un aprimament dels aparells burocràtics. És feina dels polítics adaptar l’abast del mateix a la realitat social del país, abordar la tasca de prioritzar necessitats assistencials, de formació i de recerca i assignar-ne els recursos adequats.

El disseny del model en si, els recursos dedicats, la cartera de prestacions i les possibles limitacions a la cobertura sanitària són qüestions que depenen dels polítics i planificadors. Preservant la singularitat i diversitat del nostre model sanitari que el fan més flexible i adaptable a la realitat, és imprescindible ara modificar aspectes que no tenen raó de ser i adoptar fórmules que s’adaptin més a les necessitats de la població. I per fer-ho apel·lem al màxim de consens polític, amb el suport dels professionals i amb pedagogia a la població.

Exigim la participació real en els òrgans de governança dels centres i que la veu dels professionals clínics no només sigui escoltada sinó que sigui determinant en la gestió. Aquesta implicació cal que es faci a través de mecanismes reals de participació, donant suport als lideratges clínics tant hospitalaris, com d’atenció primària o del sector sociosanitari. Aquest és el millor garant per al futur del nostre sistema.

En aquest sentit, la Junta de Govern ha proposat al Conseller de Salut i als òrgans de govern de l’ICS una sèrie de mesures per fer efectiva aquesta participació. És fonamental que el proveïdor més important del sistema públic endegui i lideri els canvis imprescindibles.

En la mateixa línia, dins les properes setmanes farem públiques les propostes que formularem als responsables del sector concertat. La imminent aprovació pel govern de la Generalitat del Consorci públic de l’Hospital Clínic esdevindrà en aquest sentit un impuls i un suport inestimable a l’objectiu d’assolir estructures més flexibles, transparents i participatives. En la mateixa línia hem fet arribar també les nostres propostes per al futur Consorci sanitari de Lleida.

Els metges no renunciarem, i molt menys ara, a fer tot el possible per millorar el nostre sistema sanitari.