sistema sanitari

Destrossar la sanitat és carregar-se el país

Davant la filtració pública de les converses mantingudes entre el Ministre d’Interior i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, en la qual aquest bafaneja d’haver “destrossat el sistema sanitari” català, vull manifestar el següent:

Com a ciutadà, demòcrata i català manifesto el rebuig més absolut a aquesta manera de conculcar els principis bàsics d’un Estat de Dret.

Vull recordar que el nostre sistema sanitari és fruit de l’esforç i el consens de molts agents i persones i de la implicació i del treball de generacions. És un gran sistema, molt ben valorat internacionalment. Però, en l’actualitat, fruit de l’ofec financer i fiscal  que pateix el nostre país, la crisi i les retallades pressupostàries sofertes, es troba al límit de la seva sostenibilitat. Si la qualitat bàsica assistencial no s’ha vist encara afectada ha estat pel compromís dels seus professionals que hem anteposat l’atenció als nostres pacients a les nostres justes i legítimes reivindicacions retributives.

Voler “destrossar” el nostre sistema sanitari és un insult gravíssim i mostra una manca d’ètica total per part de qui el formula i el practica. És un atemptat directe contra el dret més bàsic dels ciutadans. Hom podria pensar que no és casual si el que es pretén és també destruir el país. Els professionals sanitaris són els que compten amb els índexs de confiança i reconeixement més alts per part de la ciutadania. I el nostre sistema sanitari és probablement l’instrument que més ajuda a la cohesió social del país. “Destrossar” la nostra sanitat és, per tant, carregar-se el país.

Tenim molts problemes que cal afrontar amb el màxim de consens que torno a reclamar a tots els agents implicats.

Per tant, demanem a qui correspongui que es depurin fins al final les responsabilitats sobre les persones coautores d’aquestes paraules i comportaments impropis dels càrrecs que ocupen, alhora que deplorem l’actitud dels qui, per raons tàctiques, han participat conscientment o no d’aquesta estratègia.

Prou! No hi ha miracles

Mala notícia: no tenim pressupostos. Greu, molt greu per al sistema sanitari públic. En plena crisi econòmica i amb els efectes de l’ofec financer que pateix el nostre país i la Generalitat i que està repercutint especialment sobre els serveis públics, és molt descoratjador que el Govern no pugui aplicar les mesures que s’havia proposat amb l’augment –encara que fos discret- de les partides dedicades a Salut.

De confirmar-se definitivament una pròrroga del pressupost, al Departament de Salut li corresponen 8.467 milions d’euros (un 14,3 % menys del que es destinà el 2010, abans de les retallades). Els 1.120 euros per habitant i any que es destina a la sanitat pública és inferior a la mitjana espanyola de 1.205 euros pel mateix concepte i se situa en xifres de despesa de l’any 2006. Si tenim en compte l’encariment dels processos diagnòstics i terapèutics, l’envelliment de la població amb l’augment de la demanda per a patologies cròniques i l’increment de l’IVA sanitari, es fa molt difícil d’entendre que se’n destini el mateix pressupost que fa una dècada.

Volem que aquesta observació crítica sigui coneguda per la societat i la dirigim especialment als seus representants polítics. Amb tota la modèstia, però amb igual contundència, reclamo en nom del col·lectiu mèdic que es trobi d’una vegada el mínim consens imprescindible per assegurar la sostenibilitat i el futur del nostre sistema sanitari públic amb els valors que el sustenten. Exigim retornar a acords que han fet de la nostra Sanitat –referent mundial per la seva qualitat-  l’instrument més cohesionador de la societat i, pels seus resultats, el servei que genera més confiança als ciutadans. I per això, reclamem que es deixi de banalitzar el debat sanitari i pressupostari, que no esdevingui eina tàctica de confrontació permanent i que es deixi d’infantilitzar els ciutadans amb expectatives irreals.

No podem continuar comparant-nos amb els sistemes sanitaris millors del planeta amb uns pressupostos que donen cobertura a totes les prestacions a base de no incrementar les inversions necessàries i, sobretot, de retribuir de manera indignant els seus professionals, els pitjor reconeguts de la UE.

Tot pensant en els pacients i en base al sacrifici de tots els professionals sanitaris i a la situació de probable pròrroga de pressupostos, des del CoMB pensem que algunes de les prioritats destacades també pel Conseller Comin poden ser impulsades: la millora en l’eficiència i reducció de les llistes d’espera o l’empoderament real dels professionals, especialment d’atenció primària, tot implementant de veritat l’autogestió en les organitzacions, la participació i l’aprimament d’estructures burocràtiques.

Tot i la bona voluntat dels professionals, se’ns fa difícil predir com podrem fer front a prioritats com són el reforçament dels serveis sanitaris al territori, l’abordatge prioritari de la cronicitat i la salut mental, la promoció dels professionals i l’abolició de la precarietat laboral que es concentra en metges els més joves.

Reiterem el nostre compromís per ajudar a fer possible el manteniment de l’excel·lència del nostre sistema sanitari. Però necessitem un debat sanitari de debò sobre els reptes que tenim al davant per arribar al consens que la societat també demanda. Reclamem que es facin canvis i que es destinin els recursos que els facin possible.