sostenibilitat

Prou! No hi ha miracles

Mala notícia: no tenim pressupostos. Greu, molt greu per al sistema sanitari públic. En plena crisi econòmica i amb els efectes de l’ofec financer que pateix el nostre país i la Generalitat i que està repercutint especialment sobre els serveis públics, és molt descoratjador que el Govern no pugui aplicar les mesures que s’havia proposat amb l’augment –encara que fos discret- de les partides dedicades a Salut.

De confirmar-se definitivament una pròrroga del pressupost, al Departament de Salut li corresponen 8.467 milions d’euros (un 14,3 % menys del que es destinà el 2010, abans de les retallades). Els 1.120 euros per habitant i any que es destina a la sanitat pública és inferior a la mitjana espanyola de 1.205 euros pel mateix concepte i se situa en xifres de despesa de l’any 2006. Si tenim en compte l’encariment dels processos diagnòstics i terapèutics, l’envelliment de la població amb l’augment de la demanda per a patologies cròniques i l’increment de l’IVA sanitari, es fa molt difícil d’entendre que se’n destini el mateix pressupost que fa una dècada.

Volem que aquesta observació crítica sigui coneguda per la societat i la dirigim especialment als seus representants polítics. Amb tota la modèstia, però amb igual contundència, reclamo en nom del col·lectiu mèdic que es trobi d’una vegada el mínim consens imprescindible per assegurar la sostenibilitat i el futur del nostre sistema sanitari públic amb els valors que el sustenten. Exigim retornar a acords que han fet de la nostra Sanitat –referent mundial per la seva qualitat-  l’instrument més cohesionador de la societat i, pels seus resultats, el servei que genera més confiança als ciutadans. I per això, reclamem que es deixi de banalitzar el debat sanitari i pressupostari, que no esdevingui eina tàctica de confrontació permanent i que es deixi d’infantilitzar els ciutadans amb expectatives irreals.

No podem continuar comparant-nos amb els sistemes sanitaris millors del planeta amb uns pressupostos que donen cobertura a totes les prestacions a base de no incrementar les inversions necessàries i, sobretot, de retribuir de manera indignant els seus professionals, els pitjor reconeguts de la UE.

Tot pensant en els pacients i en base al sacrifici de tots els professionals sanitaris i a la situació de probable pròrroga de pressupostos, des del CoMB pensem que algunes de les prioritats destacades també pel Conseller Comin poden ser impulsades: la millora en l’eficiència i reducció de les llistes d’espera o l’empoderament real dels professionals, especialment d’atenció primària, tot implementant de veritat l’autogestió en les organitzacions, la participació i l’aprimament d’estructures burocràtiques.

Tot i la bona voluntat dels professionals, se’ns fa difícil predir com podrem fer front a prioritats com són el reforçament dels serveis sanitaris al territori, l’abordatge prioritari de la cronicitat i la salut mental, la promoció dels professionals i l’abolició de la precarietat laboral que es concentra en metges els més joves.

Reiterem el nostre compromís per ajudar a fer possible el manteniment de l’excel·lència del nostre sistema sanitari. Però necessitem un debat sanitari de debò sobre els reptes que tenim al davant per arribar al consens que la societat també demanda. Reclamem que es facin canvis i que es destinin els recursos que els facin possible.

Els metges, pel futur de la sanitat

Segons dades de la darrera enquesta de Percepció Social de la ciència, els metges són els professionals més ben valorats i reconeguts per la societat. Altres enquestes, com la del CIS, també apunten en aquesta direcció. Però hi ha una dada més a apuntar: tots els estudis també subratllen que el nivell de valoració ha augmentat en època de crisi.

Poden haver-hi diverses explicacions. M’atreveixo a apuntar l’explicació més plausible. En temps de crisi i incerteses, la professió mèdica ha explicitat un renovat compromís social en defensa dels valors del professionalisme i del sistema sanitari. I malgrat ser els principals afectats per la reducció del pressupost, el compromís ètic del conjunt dels professionals ha fet possible que el nivell assistencial, en general, s’hagi mantingut. Catalunya és un dels països que registra millors resultats en l’àmbit sanitari. Diversos indicadors situen el nostre sistema en les primeres posicions dels països més avançats del món i, el que és més important, gaudeix de la confiança dels seus ciutadans.

És des d’aquesta autoritat emanada de la confiança que els ciutadans han dipositat en els professionals sanitaris que vull manifestar el nostre compromís renovat en la defensa d’una sanitat pública de qualitat i universal.

El camí de la retallada i la disminució de recursos no es pot mantenir indefinidament en la situació actual sense comprometre el nostre sistema i la qualitat de l’assistència. El principal repte actual de la sanitat pública catalana és mantenir la seva sostenibilitat sense perdre l’alta qualitat assistencial, docent i d’investigació i establir de forma consensuada un projecte de futur per a la sanitat catalana amb els recursos adequats al nostre país. A curt termini es imprescindible incrementar els recursos per tornar a les situacions pressupostaries de l’ any 2010 i escometre les reformes necessàries. I cal denunciar, aquí i un cop més, que no és admissible l’ofec econòmic que per raons polítiques està patint el nostre país i que repercuteix greument en els serveis públics com la sanitat.

Però, cal dir també que no té gaire sentit que es demani contínuament l’esforç als professionals de la salut i alhora no s’abordin mesures imprescindibles que afecten el disseny del sistema i que passen fonamentalment per una major implicació d’aquests i un aprimament dels aparells burocràtics. És feina dels polítics adaptar l’abast del mateix a la realitat social del país, abordar la tasca de prioritzar necessitats assistencials, de formació i de recerca i assignar-ne els recursos adequats.

El disseny del model en si, els recursos dedicats, la cartera de prestacions i les possibles limitacions a la cobertura sanitària són qüestions que depenen dels polítics i planificadors. Preservant la singularitat i diversitat del nostre model sanitari que el fan més flexible i adaptable a la realitat, és imprescindible ara modificar aspectes que no tenen raó de ser i adoptar fórmules que s’adaptin més a les necessitats de la població. I per fer-ho apel·lem al màxim de consens polític, amb el suport dels professionals i amb pedagogia a la població.

Exigim la participació real en els òrgans de governança dels centres i que la veu dels professionals clínics no només sigui escoltada sinó que sigui determinant en la gestió. Aquesta implicació cal que es faci a través de mecanismes reals de participació, donant suport als lideratges clínics tant hospitalaris, com d’atenció primària o del sector sociosanitari. Aquest és el millor garant per al futur del nostre sistema.

En aquest sentit, la Junta de Govern ha proposat al Conseller de Salut i als òrgans de govern de l’ICS una sèrie de mesures per fer efectiva aquesta participació. És fonamental que el proveïdor més important del sistema públic endegui i lideri els canvis imprescindibles.

En la mateixa línia, dins les properes setmanes farem públiques les propostes que formularem als responsables del sector concertat. La imminent aprovació pel govern de la Generalitat del Consorci públic de l’Hospital Clínic esdevindrà en aquest sentit un impuls i un suport inestimable a l’objectiu d’assolir estructures més flexibles, transparents i participatives. En la mateixa línia hem fet arribar també les nostres propostes per al futur Consorci sanitari de Lleida.

Els metges no renunciarem, i molt menys ara, a fer tot el possible per millorar el nostre sistema sanitari.